Yo me muero de amor –que no sabía
Yo me muero de amor —que no sabía de Lope de Vega Soneto XXXI Yo me muero de amor —que no sabía, aunque diestro en amar cosas del suelo—, que no pensaba yo que amor del cielo con tal rigor las almas encendía. Si llama la moral filosofía deseo de hermosura a amor, recelo que con mayores ansias me desvelo cuanto es más alta la belleza mía. Amé en la tierra vil, ¡qué necio amante! ¡Oh luz del alma, habiendo de buscaros, qué tiempo que perdí como ignorante! Mas yo os prometo agora de pagaros con mil siglos de amor cualquiera instante que, por amarme a mí, dejé de amaros. Sonetos de Félix Lope de Vega y Carpio A Baco pide Midas que se vuelva - A las ardientes puertas de diamante - Adonde quiera que su luz aplican - Águila, cuyo pico soberano - Amor, no se engañaba el que decía - Ángel, a gran peligro os arrojastes - Ángel divino, que en humano y tierno - Antes que el cierzo de la edad...
Veieu el %% del contingut d'aquest article.
Demaneu l'accés a la vostra biblioteca per poder consultar els nostres recursos electrònics.
Avantatges de ser usuari registrat.
Accés sense restriccions a tot el contingut de lobra.
Només informació contrastada de prestigiosos segells editorials.
Continguts de coneguts autors i actualitzacions diàries.
La nova plataforma del Consorci ofereix una experiència de cerca de fàcil maneig i de gran usabilitat. Conté funcions úniques que permeten navegar i fer consultes de manera àgil i dinàmica.
Convenios especiales: Ensenyament Biblioteques públiques