... de Antoni Serra Ramoneda que había ocupado el cargo durante 20 años. A finales de 2006, Caixa Catalunya tenía 6.200 empleados, con una red de oficinas en España de 1.100, situadas en un 70 por ciento ...
... , que obtuvo 37 escaños. Le siguieron ERC (21), PP (14), ICV-EUiA (12) y Ciutadans de Catalunya (Cs) (3). Pero el PSC, ERC e ICV-EUiA acordaron reeditar un gobierno tripartito de "cohesión" presidido ...
... 25-28.↑ SANS SABRAFEN, J. (2002), L’evolució de l’ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Secció de Ciències Biològiques.↑ CALBET ...
... 46 escaños, seguido del PSC (42), ERC (23), PPC (15) e Iniciativa per Catalunya-ICV-EUiA (9). Sin embargo, las negociaciones posteriores para formar gobierno llevaron a CiU a la oposición, tras 23 ...
... 46 escaños, seguido del PSC (42), ERC (23), PPC (15) e Iniciativa per Catalunya-ICV-EUiA (9). Sin embargo, las negociaciones posteriores para formar gobierno llevaron a CiU a la oposición, tras 23 ...
... posteriores para formar gobierno culminaron en un pacto tripartito de izquierdas entre PSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) e Iniciativa per Cataluña-Verds (ICV-EUiA), que llevaron a Pasqual ...
... por Jordi Pujol, Miquel Roca y el grupo cristiano Acció Obrera. En las elecciones se presenta junto con el partido Unió Democràtica de Catalunya con la denominación de Convergència i Unió (CIU).
... de 1933, Lluís Companys) gobernaron con el apoyo del partido Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que tuvo siempre mayoría en el Parlamento. Cuando Alejandro Lerroux fue encargado de formar ...
... elecciones autonómicas, celebradas en Cataluña el 16 de noviembre de 2003, Esquerra Republicana de Catalunya consiguió 23 escaños, frente a los 12 de 1999. Con estos resultados se convirtió en bisagra ...
... seguida por el PSC-PSOE, y Jordi Pujol i Soley fue nombrado presidente de la Generalitat de Catalunya, cargo que renovaría tras las elecciones autonómicas de 1984, 1988, 1992, 1995 y 1999. Entre 1980 ...
... ), Eusko Alkartasuna (EA), Bloque Nacionalista Galego (BNG), Herri Batasuna (HB), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Coalición Canaria (CC), Unión del Pueblo Navarro (UPN), Partido Aragonés (PA ...
... : AIGUADER I MIRÓ, J. (1935b), “Grandesa i pàtria de Miquel Servet”, Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 16, 238-240; AIGUADER I MIRÓ, J. (1935c), “Educació i medi ambient de Miquel ...
... Guerra Civil Española y hasta 1952 actuó como secretario general de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dedicándose a reconstruir el partido. En 1945 rechazó la cartera de ministro que le ofreció ...
... nostres sotsmeses, no ens podíem defendre. E tots aquells qui eren en les dites Corts generals de Catalunya havien gran compassió de nós qui som llur senyor natural, e esforçaren-se molt valentment e ...
... musicals de la Collecció Pedrell, Barcelona, 1921; J. Crespí: Catàleg del fons Antoni Massana de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1992; J. Crespi, J. M. Garau: Catàleg del fons musical Josep M ...
... los que destacan Fer poble, fer Catalunya (1958), Construir Catalunya (1965), Una política per a Catalunya (1976), La immigració, problema i esperança de...
... 2).85 aquesta tendència també s’observa en el vallès medieval: Aventín, Mercè. La societat rural a Catalunya en temps feudals, Barcelona, Columna, 1996, p. 403. A Reus, durant la segona meitat del s ...
... diòcesi de Vic, Barcelona, 1985, pp.138-146). También se refieren a él, Imma OLLICH, Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII. L’evolució de la Plana de Vic, Vic, Eumo, 1988, p. 31, nota 15 ...
35.620 palabras
Este sitio web utiliza cookies, propias y de terceros con la finalidad de obtener información estadística en base a los datos de navegación. Si continúa navegando, se entiende que acepta su uso y en caso de no aceptar su instalación deberá visitar el apartado de información, donde le explicamos la forma de eliminarlas o rechazarlas.
Aceptar |
Más información